Biblioteca personal

La aventura de oír. Cuentos tradicionales y literatura infantil

El llibre la aventura de oir. Cuentos tradicionales y literatura infantil de l'Ana Pelegrín, es una obra fonamental per comprendre la relació entre tradició oral i literatura infantil en l'estudi dels contes populars.

El trobem estructurat de la següent manera:

DE LA LITERATURA ORAL I EL CONTE

Podríem dir que la literatura de tradició oral denomina a la paraula com un vehicle d’emocions, en estructures i formes, motius, temes, rebudes oralment, per una cadena de transmissors, depositaris i, a la vegada re-elaboradors.
També podríem dir que és una forma bàsica, un mode literari essencial a la vida del nen petit, perquè la paraula esta impregnada de afectivitat.

Característiques principals de la literatura oral:

- Pertànyer a un context cultural del que son producte
- Haver estat transmès aquest producte oralment en varies generacions.
- Continuïtat en els temes rebuts.
- Introduir variants.

Com ens diu l’autora podríem establir la gran diferència entre la literatura escrita i la literatura oral:

Popular oral <--> culta escrita
Anònima col•lectiva <--> d’autor

Pel que fa als contes, no és fàcil establir una línia de frontera entre els contes de transmissió oral tradicional, amb la difusió escoltada, llegida, de impresos, així com en altres suports destinats als nens.

Per exemple;

- Els contes tradicionals: Es solien contar a <>>, en un entorn familiar i sense fer distincions entre nens i adults.
- Els contes impresos: No hi ha una gran diferencia entre els tradicionals i els impresos, ja que sovint, els tradicionals influeixen en els impresos.

EL CONTE MERAVELLOS

En els contes meravellosos, no podem trobar molta diferència amb els mites; en aquests ens parlen d’encantaments, de essers fabulosos, de plantes, animals, regnes llunyans, de deus , de mutacions temporals...
La iniciació de l’imaginari apareix en el conte meravellós en imatges primordials, imatges persistents, que s’imprimeixen en l’emoció i memòria del receptor del conte.

En els contes quotidians trobem els contes per anar a dormir; a traves d’aquest conte, la mare/pare i el nen exploren les seves emocions, les seves sensacions. El cant, el conte, es una comunicació amorosa. També trobem els que s’inventen a la pròpia llar, aquests sorgeixen de les preguntes que fan els nens i les nenes als seus pares i mares.

VELLS I NOUS CONTADORS DE CONTES

També ens parla sobre els contadors de contes, que sempre els hem de recordar quan iniciem una explicació.

També trobem diferents formules per començar contes, com:
- Había una vez...
- Cierto día...
- Pues seór...
- Hace años...
- Era esta vez, como mentira que es...

I per acabar contes, com:

- ...y fueron felices i comieron perdices.
- ...zapatito roto, usted me cuente otro.
- ...esto es verdad y no miento y como me lo contaron lo cuento.
- ...los cuenots los lleva el viento.

PER A CONTAR I SABER I SABER PER CONTAR

- Llegir varies vegades el conte.
- Ordenar mentalment la progressió del conte.
- Visualitzar els personatges.
- Memoritzar formules verbals.
- Sonoritzar el conte.
- Donar expressivitat a la veu.
- Escollir els nostres contes.
- Dir el conte en veu alta
I Contar
- Tenir present el número d’oients, l’edat dels nens...
- Distribuir l’espai.
- Visualitzar el conte.
- Crear un clima relaxat abans de presentar el conte.
- Fer participar als nens i nenes.

S’ha de tenir molt en compte l’expressivitat de la veu, ja que és un factor molt important.

Dins d’aquest, tenir cura amb:

-L’entonació, tenint en compte el moviment i la noció d’altura.
-El ritme, tenint en compte la velocitat, la duració, l’accentuació i la pausa.
-El volum, tenint en compte el fort i fluix.
-L’expressivitat, tenint en compte les situacions emocionals del conte, a la vegada que observem als oients.

TOT PENSANT

El llibre “Tot pensant” d’Irene Puig, té com a finalitat reforçar les habilitats de pensament de l’escola en l’educació infantil, primària i secundària, amb l’objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement, elements essencials per a la participació democràtica. Es treballen àrees de comprensió, anàlisi i solució de problemes.
Una frase que a mi m’ha agradat molt especialment ha estat la de “Aprenem a pensar, però no sobre el buit, sinó a través de continguts”. La trobo molt significativa perquè realment nosaltres no som una cosa buida i aprenem de 0.
També tenir molt clar que qualsevol situació escolar és bona per reflexionar amb infants de 3 a 5 anys. Caldrà aprofitar les preguntes i les mil curiositats que tenen els infants per ajudar-los a investigar, a aprendre, a desenvolupar la pròpia capacitat de pensar.
Un altre apartat que també m’agradaria remarcar són tres aspectes que són molt importants.
Un és el joc, on ens diu que hem de respectar la ludicitat del món infantil i es pot . Els nens i nenes han de jugar.
L’altre els contes, ja que és a través dels contes, sobretot en la primera infància, que es canalitzen molts dels sentiments, les emocions, els pensaments, les aspiracions col•lectives, els dubtes, les angoixes i les pors propis de persones que encara no tenen prou clars els límits entre realitat i fantasia. Utilitzar el conte com a recurs per introduir els infants en la realitat social i lingüística de la seva comunitat ha estat una pràctica que s’ha donat en totes les èpoques de la humanitat i en totes les civilitzacions.
I per últim un tractament de les habilitats a través de l’art ens permet ensenyar-los a mirar, a escoltar, a dialogar, a interpretar, a inventar, a gaudir de les peces i a fer-se conscients del propi gust. Han de poder raonar el gust, explica per què una obra, ratlla o color són atractius o no.
Molt important també potenciar el diàleg, ja que a classe serveix per practicar les habilitats d’una manera integrada, no separades ni de forma aïllada i arbitrària.
També ens comenta que hem de potenciar la cooperació entre alumnes i deixar la figura del mestre com a àrbitre, conductor, inquisidor, col•laborador... tot dins d’un clima adient
Tenir molt clar que tota l’educació infantil té com a missió la formació de conceptes i l’aprenentatge de la llengua, l’especificitat de formar conceptes precisos és un punt d’inflexió fonamental. Aquesta habilitat ha de ser present en totes les activitats que es facin a l’escola.
Els mestres que corregeixen imperfeccions en el raonament d’infants molt petits, ho han de fer generalment sense referències a regles que han estat transgredides i han d’assenyalar, en canvi, formulacions > i >.
Una de les tasques de l’etapa infantil és construir les bases de la llengua, primerament l’oral, però també intentant obrir pas cap a l’escrita. Tot i que el llenguatge oral serà prioritari, es començaran a tractar formes de traducció a altres formes del llenguatge.
A l’etapa d’infantil hem d’insistir a potenciar el llenguatge de forma elaborada i sistemàtica per facilitar-los el pas d’un llenguatge a l’altre.
A grans trets, aquests punts són els que he considerat més significatius per a mi dins d’aquest gran llibre. M’ha agradat molt llegir-lo perquè crec que es pot treure molt “suc” i que de cara a un futur, em pot aportar moltes idees per afrontar una classe d’educació infantil.


Llibre de poemes "CHAMARIO"





"CHAMARIO"


Autors: Eduardo Polo

Il•lustrador: Arnal Ballester

Editorial: Ekaré

Aquest és un llibre de poemes per a nens i nenes. Son una mica diferents i poc corrents. Podríem dir que són estranys ja que les rimes son poc casuals. Tot i això es molt original i crida l’atenció de petits i adults.
Tots els poemes van acompanyats d’una il•lustració.

Aquest llibre l'estem utilitzant a l'assignatura de Bases per a l'ensenyament i aprenentatge de la lecto-escriptura per treballar la fonètica i fonologia castellana.

Ho fem analitzant fonètica i fonologicament tots els poemes que hi ha.
Per tant, podem veure que no es tracta unicament d'un llibre per a nens/es sinó que també pot resultar atractiu per als més grans. Deixo escrit el que més m'agrada:

El Horizonte

El horizonte en mi cuaderno

es una larga raya

en donde el sol pasa el invierno

sobre la playa.

Y el sol apenas es un disco

rojo i marrón, no importa,

como la huella de un mordisco

en una torta

Si hay un navío allá a lo lejos,

si vuela un alcatraz,

trazo en dos líneas sus relfejos,

¿para qué más?

Al dibujar una palmera

voy siempre poco a poco:

pongo mis verdes dondequiera

y arriba un coco.

Lo más difícil es mi cara,

aunque copie el espejo:

siempre resulta larga y rara,

parezco un viejo.

Y al fin de todo, no lo olvido,

pinto una casa al centro.

Firmo el dibujo, me despido,

y en ella entro.

“Contar” per Gabriela Mistral


“Contar” és un article extret de la revista de pedagogia de l’any 1929 escrit per Gabriela Mistral, escriptora Chilena i podríem dir que la més gran poetisa actual de la llengua espanyola.

Ens explica una cosa amb la que estic molt d’acord, el “buen contar” esta poc valorat en el mestre, i és una virtut molt important. Crec que és essencial que un mestre o una mestra inici als nens/es a la lectura i els expliqui contes, molt contes, però realment no serveix de gaire quan aquell mestre/a no ho fa d’una manera que sigui capaç “d’enganxar” als nens/es i submergir-los dins la història.

Apareix una comparació que jo trobo molt interessant; contar és encantar. Si reflexionem sobre aquesta afirmació, podrem observar com podem dir que un mestre/a que explica bé els contes, pot arribar a encantar als nens/es, fer-los viure el conte com si fossin ells mateixos els protagonistes, fer que els nens/es entenguin a la perfecció allò que els vol transmetre el narrador...

L’autora ens remarca això dient que primer els hi hem de donar nombroses estampes als nens/es i que desprès ells ja s’endinsaran a la narració i arribarà fins on el seu interès el permeti.

Al llarg de tot l’article la Gabriela Mistral ens va comparar l’art de contar amb la zoologia, la botànica, la geografia, la química, la història...i si ho analitzes, realment te tota la raó, ja que en totes aquestes matèries s’ha de saber explicar bé.

Finalment, l’ultima part la dedica a intentar explicar-nos que es el “buen contar”, i ens fa la reflexió de que no hem d’anar a buscar un gran tècnic en faules, sinó aquella persona que fa molts anys, quan érem petits ens explicava les històries. Aquest contador ha de ser senzill i humil. Haurà de tenir gràcia parlant, saber reduir-lo tot a imatges, renunciar a l’estens (això ho deixem per als adults), gesticular bé, tenir una veu bonica...

I per concloure l’article ens dona la seva opinió sobre un tema. Ella com a directora no donaria el títol de mestre a aquell que no expliques contes amb agilitat, amb frescor i fins i tot amb fascinació. Evidentment. De que serveix explicar un conte a uns nens/es que al dia següent no s’enrecordaran, que no hauran agafat l’essència de la història, que no demanaran una i mil vegades que el torni a explicar. Realment, un mestre/a ha de saber contar contes.