Aprenem d'experiències

Pràctiques-Erasmus a l’escola Berta Von Glumer de Monterrey, Mèxic.

La Pili i la Pilar són dues alumnes de la UDL que cursen l’especialitat d’Educació Infantil.
Aquest any van decidir fer les pràctiques a Monterrey, a l’escola Berta von Glumer. En tot moment vam ser conscients de que per a elles que havia estat una experiència molt enriquidora, per la diferent manera de treballar, sobretot, en la lecto-escriptura.
Aquesta escola està situada a Monterrey, Mèxic, a unes dues hores de Texas. Aquest fet fa que els nens i nenes de l’escola parlin tant l’anglès com el castellà. És una escola bilingüe.
Aquesta escola té un col•lectiu d’un nivell sociocultural mitjà-alt. Amb pocs recursos econòmics.
La manera de realitzar les classes de les diferents assignatures s’organitza en 30 minuts de cada assignatura, cada una amb un especialista de la matèria.
Ens expliquen que realitzen les activitats de la Paulina Arevalo, una especialista en lectoescriptura. Les diferents activitats que realitzen són, per exemple:
- Exercicis de calentament: Cridar i quan es tanca la llum fer silenci
- Exercicis de coordinació: Tancar i obrir els dits
- Exercicis específics: Bits
Ens deixa la pàgina web de la Paulina Arevalo.
La manera de treballar a P4 és començant per les lletres. Primer de tot treballen el propi nom. La mestra fa una plantilla amb el nom de cada nen/a. Ells ho copien en totes les fitxes que realitzen, fins que son capaços de fer-ho sense copiar.
Ens expliquen també que a l’aula que van estar, van treballar primer la paraula, desprès la síl•laba, i desprès les lletres, però que no van aconseguir arribar a la frase.
Una activitat que feien per treballar la lectoescriptura era comparar les síl•labes amb els cops de veu.
També ens van explicar que van realitzar el Projecte Miró. Aquest consistia en posar els noms de les obres per tota la classe. Treballaven el nom de Miró, nom dels quadres, les línies gruixudes del quadre...
Una altra cosa que també feien era ficar el nom a tot amb cartells; taula, cadira...
Finalment ens van ensenyar un vídeo realitzat per elles de com havia estat la seva experiència a Mèxic, i de la gran quantitat de coneixements i noves experiències havien adquirit.

Pràctiques-Erasmus al Instituto Vicente Cañada Blanch de Londres

La Carol Cosconera és una alumna de la UDL que cursa l’especialitat d’Educació Infantil.
Aquest any ha decidit fer les pràctiques a Londres, al Instituto Vicente Cañada Blanch, cosa que ens va dir tota l’estona que havia estat una experiència molt enriquidora, per la diferent manera de treballar, sobretot, en la lecto-escriptura.
La primera diferència que trobaríem és que la Carol ha realitzat les pràctiques a P-5 que a Londres està dins de l’ensenyament obligatori.
Una dada interessant es que la majoria d’alumnes són nascuts al Regne Unit, en canvi al Batxillerat això canvia, ja que moltes pares espanyols envien als seus fills a cursar el batxillerat allà.
L’institut intenta tenir una visió integradora entre les dues cultures, la espanyola i l’anglesa. Per això des de petits donen importància a les hores dedicades a la llengua anglesa.
La finalitat principal és aconseguir una escola bilingüe, primer potenciant el castellà, ja que l’anglès ja l’aprenen pel context on es troben.
Parlant específicament de l’ Educació Infantil. Utilitzen una metodologia per projectes i no fan fitxes. Es potencia molt la plàstica i la psicomotricitat, el pensament raonat i el joc lliure.
Amb tot això podem veure que es basen en un ensenyament no basat en lecto-escriptura.
A l’aula en la que feia pràctiques la Carol, gairebé tots els nens/es eren bilingües. Tenen mestres de reforç i, és molt important llegir molt als nens, desenvolupar la seva capacitat expressiva, mitjançant uns shows que realitzen, i potencien l’hora del conte.
Treballem mitjançant el reconeixement de les paraules; la mestra escriu una paraula a la pissarra, els nens/es van llegint, la mestra va repetint els fonemes, els nens van relacionant la grafia amb el seu fonema.
L’escriptura de les paraules les fan copiant. La mestra escriu a la pissarra i ells copien. Les activitats són molt vivencials.
Com a conclusions que la Carol va extreure de l’experiència és que "Saps on vols arribar però no com".
L’avaluació final no és una fitxa, sinó; "jo abans no sabia i ara sé". L’aprenentatge que empren és significatiu i entre iguals. Sempre anar del concret a l'abstracte i potenciar la memòria, això ho feien amb un conte que es deia 27 historia para tomar la sopa. Cada dia la mestra els explicava un conte diferent, primer ho llegia i desprès ho tornava a fer però sense dir algunes paraules (normalment substantius i adjectius) i els nens/es sabien exactament quina paraula anava allà.
Molt important treballar les rutines i hàbtis. La màgia i la fantasia també eren trets essencials a l'escola.
Per treballar l'autoestima feien "jefes" de tot; de pensament, de show, de puzzle... ho escollien ells mateixos i això potenciava allò que se'ls donava millor fer.
Finalment ens mostra el blog de l'Insituto Vicente Cañada Blanch. En tot moment ens ha trasmès l'entusiasme amb el que ha viscut l'experiència mitjançant vídeos per fer més clares les explicacions.

Pràctiques-Erasmus al Colegio Federico García Lorca de Paris

L' Elvira Paris Mañas és una alumna de la UDL que cursa l’especialitat d’Educació Infantil.
Aquest any ha decidit fer les pràctiques a Paris, al Colegio Federico Garcia Lorca, i a l’igual de la Carol, ens va dir en tot moment que havia estat una experiència increïble i molt enriquidora per a la seva formació. En aquest cas, també ens va parlar de com es treballa en aquesta escola, i concretament en la lecto-escriptura.
Una diferència que trobem entre les dos escoles, es que aquesta és únicament per alumnes d’infantil i primària. El centre està situat en una ubicació privilegiada, en un barri d’un nivell de vida alt, i en un entorn cultural molt ric.
Dins l’escola trobem una diversitat molt amplia en quant a la procedència de l’alumnat.
Al igual que a l’escola de Londres, en aquesta la metodologia està basada en una escola bilingüe. Dediquen una hora diària de francès i dues hores setmanals d’angles, que conforme vas pujant de curs va augmentant. La resta de classes es desenvolupen amb la llengua vehicular de l’escola: l’espanyol.
Els treballs de les classes de francès estan lligats a temes que es treballen a les classes.
En quant a la lecto-escriptura, aquest centre té una metodologia constructivista ja que parteix dels coneixements previs.
L’escriptura és més individualitzada mitjançant un mètode fonètic. La lectura es més col•lectiva i treballen molt la identificació de la primera lletra. El tema de les grafies es de psicomotricitat fina i consideren més fàcil fer pals i rodones. En aquest cas, el treball de la memòria també és molt important.
Una dada curiosa es que a l’escola treballen moltes metodologies diferents a la vegada. Per exemple, treballen els centres d’interès tota l’escola conjunta, després treballen per tallers d’intercile, un cop a la setmana i es treballa al tercer trimestre. A infantil es treballa per projectes encara que també tenen quaderns, però no fan la fitxa i prou, sinó que primer fan un treball previ i finalment la fitxa. També treballen per racons, on els nens/es es divideixen per equips a taules i estan dividits per àrees de coneixement, com el racó del llenguatge, el racó de la biblioteca, el racó de puzzles, el racó d’experiències..ñ.
Un altre concepte que treballen es “El libro viajero”, a l’educació infantil es treballava el “Donde vivimos?”. Aquest llibre amb fulles blanques se l’emportava cada vegada un nen/a diferent, i el pare/mare podia ficar la direcció, una foto de casa seva, de les coses que tenien a les proximitats...etc.
Cal remarcar que tenien molt en compte la Lectura en aquest centre, ja que un dia a la setmana anaven a la biblioteca a llegir contes, i dos dies a la setmana, la mestra explicava contes.